Alegria

 

                                                   Foto: Madrid, Setembre 2013, Kata

 

 

Com pedra al camí,

con goig a la nit.

Fent soroll i fent amics...

fent l'idea realitat

i del passeig humilitat...

...

... I ensomnie...

...i pense amb tu de nou...

... i de nou somric...

 

Alegria de tindre't prop

... amb mi...

Alegria de dur-te a cada lloc

i veure't a cada moment 

i en cada racó.

Alegria d'haver-te conegut

de ser tu i de ser jo...

i junts, el dos...

gaudir...

Herència oblidada

                                                Foto: Kata, Març, 2013

 

Combustible per mantindre la línia, 

que malgrat m'espentegen per deixar 

i dur-me fins la que volen...

...això demane...

... a qui puga i vullga...

.. i entenga les meues paraules, 

que no a tots agraden 

... i no tots comparteixen.

Que com jo hi han per tot arreu, 

amagats sota el llit

i lluitant obertament.

Que tot fa falta i tot mereix, 

i tot agrada depenent d'on ve.

...I continue falcant els meus peus

on em deixen mantindre digne el meu equilibri

i mantenint equilibrada la meua dignitat

que tant costa mantindre en aquesta realitat...

que no es la que hem aprés dels avanpassats

...que tant lluny queden i tan ens van deixar...

Son temps de pausa...

                                             Foto: Eivissa desperta... Kata, Març 2013

 Son temps de pausa...

de calma i trepig, 

d'agafar les espines i somriure

i sentir-se afortunats, 

perquè al menys

ningú s'apropia del nostre respir...

del nostre mirar...

des nostre desig de continuar lluitant...

...i lluitant fer camí...

...camí de llibertat...

Onatge

Silenci i onatge, Kata 2013

Qualitat ambigua la que em vist,

la que sent m'embolica
i confon externes qüestions
que tan sols busquen l'aliment de la seua il·lusió...

dels sons que porta el desig del despago
... disconformitat...
tan lluny de l'empatia necessària per a saber de l'ànima...
ulls que miren i no veuen...
i un servidor que ni mira ni veu...
podria ser raó de somriure...
com a boig que es perd entre núvols
que tan sols ell veu i així no necessita mirar...
potser pel propi convenciment que porta la confiança...

...potser per la pròpia egoista ignorància...