...idas y venidas en cada uno de mis dias... trocitos de sensaciones que han topado conmigo y, de algun modo, han dejado alguna huella importante en mi... nada personal con nadie, solo un puñado de ideas y opiniones, dejadas en este saco de retales...

jueves, 26 de junio de 2014

Alegria

 
                                                   Foto: Madrid, Setembre 2013, Kata
 
 
Com pedra al camí,
con goig a la nit.
Fent soroll i fent amics...
fent l'idea realitat
i del passeig humilitat...
...

... I ensomnie...
...i pense amb tu de nou...
... i de nou somric...
 
Alegria de tindre't prop
... amb mi...
Alegria de dur-te a cada lloc
i veure't a cada moment 
i en cada racó.
Alegria d'haver-te conegut
de ser tu i de ser jo...
i junts, el dos...
gaudir...






miércoles, 25 de junio de 2014

Herència oblidada








                                                Foto: Kata, Març, 2013
 

Combustible per mantindre la línia, 
que malgrat m'espentegen per deixar 
i dur-me fins la que volen...
...això demane...
... a qui puga i vullga...
.. i entenga les meues paraules, 
que no a tots agraden 
... i no tots comparteixen.

Que com jo hi han per tot arreu, 
amagats sota el llit
i lluitant obertament.
Que tot fa falta i tot mereix, 
i tot agrada depenent d'on ve.

...I continue falcant els meus peus
on em deixen mantindre digne el meu equilibri
i mantenint equilibrada la meua dignitat
que tant costa mantindre en aquesta realitat...
que no es la que hem aprés dels avanpassats
...que tant lluny queden i tan ens van deixar...





Son temps de pausa...

                                             Foto: Eivissa desperta... Kata, Març 2013

 Son temps de pausa...
de calma i trepig, 
d'agafar les espines i somriure
i sentir-se afortunats, 
perquè al menys
ningú s'apropia del nostre respir...
del nostre mirar...
des nostre desig de continuar lluitant...
...i lluitant fer camí...
...camí de llibertat...

domingo, 29 de septiembre de 2013

Onatge


Silenci i onatge, Kata 2013

Qualitat ambigua la que em vist,
la que sent m'embolica
i confon externes qüestions
que tan sols busquen l'aliment de la seua il·lusió...

dels sons que porta el desig del despago
... disconformitat...
tan lluny de l'empatia necessària per a saber de l'ànima...
ulls que miren i no veuen...
i un servidor que ni mira ni veu...
podria ser raó de somriure...
com a boig que es perd entre núvols
que tan sols ell veu i així no necessita mirar...
potser pel propi convenciment que porta la confiança...

...potser per la pròpia egoista ignorància...
 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...